Els secrets del nas

El rendiment esportiu, l’autoestima, el plaer sexual, l’estrès, la hipertensió… tot això, i molt més, està estretament relacionat amb el nas.

El nas ens avisa de moltes coses, i de moltes maneres

El llenguatge del nas és molt ric: sequedat nasal, sagnats, esternuts, roncs, picors, mucositats, pèrdua olfactiva… el nas ens avisa de moltes maneres, i de moltes coses.

Els trastorns nasals poden indicar patologies en altres llocs del cos: estrès, hipertensió, un tumor cerebral, una malaltia degenerativa, etc. S’han de prendre seriosament.

Roncar és motiu de divorci

De tant en tant surt als diaris, i no és d’estranyar: moltes parelles es plantegen el divorci a causa dels roncs.

Els roncs no només són perjudicials per a la persona que ronca, sinó que afecten greument el descans de la parella. Dormir malament una nit rere l’altra té conseqüències molt negatives pel que fa al caràcter, l’humor i el rendiment.

Molta gent que ronca acudeix al metge quan la parella els posa un ultimàtum!

Els orgasmes s’intensifiquen amb una bona salut nasal

Ja fa temps que la recerca mèdica indica que hi ha una relació directa entre el nas i els òrgans genitals. Hi ha persones que pateixen congestió nasal o esternuts durant l’acte sexual, quan veuen una persona que els resulta atractiva o en tenir un orgasme. Per altra banda, persones amb obstrucció nasal poden patir disminució de la libido.

Vet aquí la sorpresa de molts pacients operats: el plaer sexual s’intensifica amb una bona respiració nasal i un sentit de l’olfacte sa.

Perdre l’olfacte genera problemes físics i socials

Hi ha qui pensa que l’olfacte és el més prescindible dels sentits, però les persones amb alteracions d’olfacte tenen problemes per fer vida normal: com es viu sense poder sentir la seva olor corporal, o gaudir del menjar, o poder detectar situacions de perill (fum, olors tòxiques, menjars en males condicions, etc.)?

Les alteracions d’olfacte poden generar inseguretat i incomoditat fins a extrems greus. I també poden indicar problemes de salut importants.

Respirar és vida, és tranquil·litat

Qui no inhala profundament, obrint els braços per eixamplar els pulmons en moments de plaer i satisfacció? Qui no respira fondo quan vol tranquil·litzar-se?

En néixer, el primer que fem és respirar pel nas. En morir, fem una última exhalació. Respirar és vida, plaer i benestar. Per això la respiració té un rol primordial en diverses pràctiques de salut: gestió de l’estrès, exercicis de prepart, relaxació, etc.

Els esprais nasals poden agreujar una congestió

Li passa a molta gent: quan tenen congestió nasal allarguen una mica el tractament, o agafen l’esprai nasal sense haver consultat el metge…

El problema és que a la llarga, els esprais nasals poden tenir un efecte rebot i crear obstrucció nasal. Si s’abusa dels esprais, el nas no respon bé als efectes de la medicació, i cada vegada necessita més dosi per reaccionar. Amb el temps, pot ser que la congestió empitjori.

Respirar per la boca no és una bona alternativa

Per què sotmetre’s a una cirurgia nasal per respirar bé, si tenim la gran sort de poder respirar per la boca?

El nas té unes funcions respiratòries que la boca no pot complir. Quan respirem pel nas, l’aire es neteja, s’humidifica i s’escalfa abans d’arribar als pulmons. A més, la vàlvula nasal alenteix l’entrada de l’aire, de manera que l’intercanvi d’oxigen també s’alenteix, aconseguint un augument d’oxigenació cel·lular.

Els problemes respiratoris poden amagar-se rere símptomes diversos

Molts problemes de respiració es manifesten amb símptomes que no semblen directament relacionats amb el nas: cansament, problemes de memòria, mals de cap, trastorns d’alimentació, disminució del desig sexual etc.

El nas és un òrgan complex que està relacionat amb molts aspectes del cos.

La bellesa de la mirada de vegades depèn del nas

Un petit retoc estètic al nas pot repercutir en l’expressió general d’una persona i, molt especialment, en els ulls. Modificant la forma o dimensió del nas, es pot ressaltar l’efecte de la mirada o el somriure.

La bellesa del nas no s’ha de buscar en el nas en si, sinó en l’efecte que té en l’expressió global de la persona.