Testimoni

Ara penso, per què no m’ho vaig fer abans!

M.G.T. Dona de 48 anys

Septoplàstia i cirurgia de cornets

El pacient

Vaig operar-me el juliol del 2011. Vaig anar a la Clínica Rinològica perquè va arribar un punt que no podia respirar, m’ofegava. A la nit no dormia, feia apnees i havia de dormir en una postura concreta per no ofegar-me. M’aixecava cansada, no rendia.

Jo sabia que m’havia d’operar, no podia respirar. La veritat és que després d’operar-me se’m feia estrany notar com passava l’aire pel nas, mai havia passat d’aquesta manera.

No tenia cap por en concret. Preferia no escoltar els comentaris de la gent sobre si fa mal o no. Penso que cada persona ho viu a la seva manera.

L’única cosa que em preocupava era el no poder respirar quan portés els tamponaments, ja que jo no sabia respirar per la boca. Però tot va ser ràpid i molt bé.

Quan em van treure els taps va ser una sensació boníssima, de sobte notes com entra l’aire de cop.

La veritat és que tot molt bé. Ara penso, per què no m’ho vaig fer abans!

M.G.T., dona de 48 anys

L’equip mèdic

Es tracta d’un cas típic que minva molt la qualitat de vida dels pacients. La MGT no podia respirar. Això li ocasionava una mala oxigenació, amb la qual cosa dormia malament, s’aixecava cansada i no rendia correctament. Amb la intervenció hem aconseguit revertir tot això.

M.V.B. Home de 20 anys

Cirurgia funcional

El pacient

Jo sempre havia respirat per la boca, no sabia si tenia relació amb el llavi leporí. Sempre em deien que m’havia d’operar.

El 2012 el Dr. Pellicer i la Dra. Colomé em van operar conjuntament. Tot va anar molt bé. El tamponament nasal no fa mal, és molest. El dia del destamponament fa mal, però són 15 segons de res.

Des de les dues setmanes de l’operació que ja respiro inconscientment pel nas. Noto molt les olors. Abans de l’operació tenia l’olfacte més reduït i no n’era conscient fins ara, que noto totes les olors.

Noto una millora a nivell general. Abans respirava malament i molt fort. Tot això ha canviat. Estic molt content.

M.V.B., home de 20 anys

L’equip mèdic

És un cas d’obstrucció respiratòria nasal congènita secundària a llavi leporí. No hi havia cap permeabilitat nasal, per la qual cosa no respirava i, sense ser-ne conscient, tenia molt poc olfacte. Va tenir una millora clínica molt ràpida.