El pacient

Abans de visitar-me a la Clínica Rinològica no havia buscat informació sobre la Dra. Colomé, vaig buscar en el llibre de la mútua els metges especialitzat en nas. Vaig tenir una sensació i vaig agafar hora de visita amb la Maria Colomé.

Vaig anar amb els meus pares a la primera visita i ens va atendre primer la Dra. Pérez per fer la primera valoració. Vaig anar a visitar-me perquè roncava molt, no respirava; per mi el forat esquerra del nas no existia, no passava l’aire, únicament pel dret.

Aquell mateix dia em van fer totes les proves respiratòries. Em van fer una rinomanometria. Ho vaig passar molt malament mentre me la feien, no perquè fes mal, sinó perquè no podia respirar pel forat esquerra, m’ofegava.

Em van demanar també proves d’al·lèrgia, on vaig descobrir que tenia al·lèrgia als àcars, especialment als àcars que es concentren en magatzems, a les gramínies i al pèl de gos i gat.

Amb tot això i després de la valoració, em va visitar la Dra. Colomé i em va dir que m’havia d’operar si o si, ja que si no posava solució a l’obstrucció nasal podia arribar a tenir problemes de salut importants. Portava 3 anys en llista d’espera per operar-me per la Seguretat Social.

Jo vaig preguntar a gent que s’havia operat amb altres otorrinolaringòlegs, la majoria per la pública, no amb la tècnica de radiofreqüència, i tots em van dir que feia moltíssim mal, que sagnaria i que no notaria realment la diferència. Que hauria de passar diversos cops per quiròfan. Això em va fer por, anava molt espantada.

Però la Dra. Colomé em va explicar molt bé com aniria tot i vaig decidir operar-me per millorar la meva respiració. Crec que és el millor que podia fer. La doctora em va comentar que hi havia l’opció de fer l’estètica al mateix temps. En un principi vaig pensar en fer-me primer l’operació funcional i després l’estètica, però després valorant-ho amb els meus pares i la Dra. Colomé, vaig pensar que era millor fer les dues coses al mateix temps.

No vaig buscar res per Internet de com seria l’operació, ja m’havien posat molta por al cos. Així que vaig buscar la informació sobre la Dra. Colomé i sobre la cirurgia una vegada operada. I aleshores va ser quan vaig veure que molta gent de tota Espanya havia vingut a operar-se amb ella. Que està considerada la millor rinòloga d’Espanya.

L’operació va durar un parell d’hores més o menys. Amb anestèsia general. De l’única cosa que me’n recordo és que quan em vaig despertar tenia taps al nas, el guix a sobre del nas i que s’havia morat la part de sota els ulls. Vaig tenir una mica de dolor, no excessiu, res de mal de cap.

El pitjor moment va ser el destamponament. És una sensació molt estranya, que mai havia tingut, és bastant desagradable. I també quan em va treure el guix. Em vaig fer acupuntura i la veritat és que molt bé, es va desinflar molt ràpid la cara. Els morats em van durar 2-3 setmanes.

Em va impressionar veure’m el nas recte. Va ser una sorpresa. I també va ser impressionant notar que podia respirar pels dos forats del nas. Podria comparar-ho a quan un bebè neix i respira per primera vegada. Va ser increïble.

Vaig fer acupuntura durant uns 3 mesos aproximadament. Em va anar molt bé. Era com que m’alliberava. Els primers mesos s’ha d’anar en compte perquè tot està encara tendre. El nas va canviant i fins als 2 anys no veus el resultat final.

No es pot buscar la perfecció estètica. És molt complicat. Estic molt contenta amb el resultat. Per a mi l’estètica era secundària, prioritzada el poder respirar.

La meva vida ha millorat moltíssim. Jo roncava i molt, i ara no ronco. La meva parella no podia dormir. A l’hora de treballar també, abans estava sempre cansada. Quan tocava al gos em posava fatal. Ara ja no. Era com tenir un tap i no poder respirar.

Ja no me’n recordo de lo malament que estava. Ha estat el millor que he pogut fer.

No s’ha de fer cas a la gent que et diu que fa mal o no. Jo si m’hagués d’operar ho tornaria a fer i per radiofreqüència sobre tot.

M.B.M., dona de 25 anys

L’equip mèdic

Es tractava d’una pacient amb un nas desplaçat cap a la dreta. El septum nasal presentava una gran angulació que obstruïa completament la fosa nasal esquerre i els cornets havien crescut molt. El resultat era una gran obstrucció nasal, per la qual cosa la solució era primerament quirúrgica.

Vàrem fer una septoplàstia i una cirurgia de cornets mitjançant radiofreqüència, que és una tècnica molt poc agressiva i que millora ràpidament el postoperatori ja que disminueix el sagnat, el dolor i l’edema. Al mateix temps vam practicar una rinoplàstia estètica centrant el nas en la línia mitja i suavitzant el perfil.

La pacient se sent molt bé i molt contenta.